Els pactes en previsió de la crisi matrimonial i de la convivència

La previsió i pacte, en temps de bonança, de possibles problemes o conflictes futurs pot ser molt útil en molts aspectes quotidians: tant fer un bona previsió fiscal, la previsió de la successió hereditària i també, encara que no gaire utilitzat, la previsió d’aspectes relatius al matrimoni o a la parella de fet en el supòsit de trencament.

En dret tradicional a Catalunya els cònjuges feien servir molt sovint el capítols matrimonials tant per regular l’economia durant el matrimoni com pels efectes en la dissolució per mort.

Actualment ha decaigut el seu ús però s’ha de remarcar la seva importància i utilitat. S’ha de tenir en compte que en l’actual regulació del Codi Civil de Catalunya es preveu que aquests capítols puguin servir per regular tant el règim econòmic del matrimoni com els efectes en cas de crisi matrimonial, és a dir en casos de separació o divorci. Així l’objectiu primordial dels capítols és regular l’economia familiar i la successió però també ho serà regular què passara amb els béns i necessitats dels cònjuges en cas de que es trenqui la parella.

Aquests pactes previstos per a la crisi matrimonial molt sovint poden quedar confrontats amb la decisió judicial en el moment en que es produeix aquesta crisi en un procediment de separació o divorci. Si es compleixen els requisits formals establerts legalment, els pactes previs seran exigibles als tribunals però la decessió del jutge pot veure’s condicionada per determinats factors.

Els pactes poden resultar ineficaços en el supòsit de que hagin variat de forma substancial les circumstàncies que es van tenir en compte quan es van signar i això pugui comportar un greu perjudici a un dels cònjuges. Es podria pensar en una malaltia, discapacitat o una variació extraordinària en aspectes econòmics que no fos previsible i que suposés un greu perjudici per un dels cònjuges.

Respecte al contingut del pactes, es poden regular tots els aspectes que es tracten en una ruptura: la compensació econòmica per raó de treball, l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar i la prestació compensatòria.

També es poden regular aspectes relatius als fills, els aliments, la guarda i les relacions personals amb els fills, però sempre tenint en compte que l’interès del menor prevaldrà i el jutge en aquest aspecte no quedarà vinculat pels pactes. En tot cas si els pactes son raonables i acordes amb l’interès actual del menor, s’haurien de fer complir.

Per últim dir que el Dret Català ha anat equiparant en molts aspectes les parelles estables i el matrimoni. En relació amb els pactes, el Codi Civil de Catalunya preveu els pactes del convivents i també els pactes en previsió del cessament de la convivència i es remet a la regulació prevista pels matrimonis, abans tractada i per tant permet regular entre d’altres, la compensació econòmica, l’ús de l’habitatge i la prestació d’aliments.

Molts matrimonis o parelles de fet haurien de valorar la opció de fer aquests pactes atès que podrien evitar molts conflictes en moments futurs, en que situacions de crispació per una ruptura, poden fer dificultar qualsevol tipus d’acord.