Reconeixement de filiació per negativa de la part contrària a sotmetre’s a una prova biològica

En data 30 de novembre de 2018 la Secció 12ª de l’Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una Sentència en Recurs d’Apel·lació en que es reconeix que un client nostre és fill extramatrimonial d’una persona diferent del pare que constava legalment i que per tant, entre altres efectes, s’ha de procedir al canvi de cognoms al Registre Civil.

La demanda es va iniciar perquè el nostre client, va rebre la confessió de la seva mare, en els últims moments de la seva vida, que el seu pare biològic no era el marit d’aquesta i per tant no era la persona que sempre havia constat legalment com el seu pare.

Es van aportar mitjans de prova que acreditaven la coneixença i fins i tot la semblança física entre el nostre client i el presumpte pare biològic. A més des de l’inici es va sol·licitar la pràctica de proves biològiques per determinar amb certitud la filiació.

Desgraciadament, el presumpte pare biològic del nostre client va morir en el curs del procediment, i van passar a ser parts al procediment, els seus hereus els que serien presumptes germanastres.

Va resultar que ja no es podrien practicar les proves biològiques amb el difunt, perquè els familiars d’aquest van fer incinerar el seu cos, destruint aquesta opció de prova. Per tant, la única opció era realitzar la prova amb els familiars més propers, ho sigui els fills. Així es va sol·licitar al jutjat, però aquest ho va denegar repetidament.

La Sentència del Jutjat d’Instància va ser desestimatòria al considerar insuficient la prova, motiu pel qual es va recórrer en Apel·lació davant l’Audiència Provincial de Barcelona, reiterant la petició de prova biològica. L’Audiència va admetre la prova. El dia assenyalat per a la seva pràctica, per la presa de mostres, el nostre client es va personar, però els fills del presumpte pare biològic no ho van fer, manifestant expressament que no volien sotmetre’s a la prova.

Finalment la Sentencia de l’Audiència estima el Recurs i declara la filiació del nostre client amb el demandat i conclou que malgrat la negativa a la pràctica de la prova biològica no és equivalent a una confessió, si que és un indici de prova, que posat en relació amb altres presentades per la part i considerant també l’actitud dels familiars del presumpte pare biològic, no podien portar a una altra conclusió que la estimació de la demanda.