El règim de responsabilitats dels diferents agents de l'edificació en la Llei d'Ordenació de l'Edificació: (I) el director d'execució de l'obra

Com a continuació dels anteriors Posts relacionats amb el règim de garanties pels compradors d’habitatges, seguirem amb seguit de Posts en els que analitzarem el règim de responsabilitat dels diferents agents de l’edificació determinat en la Llei d’Ordenació de l’edificació, tant pel que fa als tradicionals com poden ser el promotor, el constructor, el Director d’Obra (principalment Arquitectes) i el Director d’execució de l’Obra (aparelladors/arquitectes tècnics) com els més nous regulats en llei com el Projectista i com els no regulats, com són els Project Managers o gestors d’obres.

LA RESPONSABILITAT DEL DIRECTOR DE L’EXECUCIÓ DE L’OBRA

La LOE quan parla del Director d’execució de l’obra està pensant principalment amb la figura de l’Aparellador o Arquitecte Tècnic. De fet, segons l’article 13 de la LOE defineix la figura del Director d’execució de l’obra com “és l’agent que, formant part de la direcció facultativa, assumeix la funció tècnica de dirigir l’execució material de l’obra i de controlar qualitativament i quantitativament la construcció i la qualitat de l’edificació” (apartat 1), essent una de les seves obligacions -realment és un requisit malgrat sigui definit com a obligació- “Tenir la titulació acadèmica i professional habilitant i complir les condicions exigibles per a l’exercici de la professió” (article 13 2 a).

Concretament indica la llei al respecte que:

Quan les obres tinguin com a objecte la construcció d’edificis per als usos administratius, sanitaris, religiosos, residencials en totes les seves formes, docents i culturals (lletra a de l’apartat 1 de l’article 2), la titulació acadèmica i professional habilitant és la d’arquitecte tècnic/aparellador.

També serà la titulació acadèmica i professional habilitant requerida la d’arquitecte tècnic/aparellador quan les obres tinguin us aeronàutic; agropecuari; de l’energia; de la hidràulica; miner; de telecomunicacions (referit a l’enginyeria de les telecomunicacions); del transport terrestre, marítim, fluvial i aeri; forestal; industrial; naval; de l’enginyeria de sanejament i higiene, i accessori a les obres d’enginyeria i la seva explotació, sempre que siguin dirigides per arquitectes (lletra b de l’apartat 1 de l’article 2).

En els altres casos la direcció de l’execució de l’obra pot ser exercida, indistintament, per professionals amb la titulació d’arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic (lletra c de l’apartat 1 de l’article 2).

Respecte la responsabilitat del Director d’execució de l’obra, en els termes del referit article 17.1 LOE, respondrà dels danys derivats de defectes constructius de les seves lletres a) i b), això, és dels estructurals (responsabilitat decennal) i d’habitabilitat (responsabilitat triennal) en el ben entès que, com ressenya el mateix article (apartats 2 i 3), hagi participat per acció o omissió culposa en la causació del vici (de forma exclusiva i individualitzable respecte als altres agents o de forma concurrent amb aquells), sempre que això s’hagi produït en l’àmbit de la seva responsabilitat en l’obra. L’aparellador no respondrà dels danys que no excedeixin del mer acabat (responsabilitat anual) en els termes de l’últim paràgraf de l’esmentat apartat 1 de l’esmentat article 17, ja que aquests corresponen en exclusiva al Constructor.

En aquest sentit, en els termes de la LOE, l’Aparellador o Director d’Execució de l’obra “assumeix la funció tècnica de dirigir l’execució material de l’obra i de controlar qualitativament i quantitativament la construcció i la qualitat de l’edificat ” (article 13.1 LOE), sent de la seva responsabilitat, entre d’altres, les següents (article 13.2 LOE):

b) Verificar la recepció a l’obra dels productes de construcció i ordenar la realització d’assajos i proves necessàries.

c) Dirigir l’execució material de l’obra comprovant els replantejaments, els materials, l’execució i la disposició correctes dels elements constructius i de les instal·lacions, d’acord amb el projecte i les instruccions del director d’obra.

d) Consignar en el Llibre d’Ordres i Assistències les instruccions necessàries.

e) Subscriure l’acta de replantejament o de començament d’obra i el certificat final d’obra, així com elaborar i subscriure les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats d’obra executades.

f) Col·laborar amb els restants agents en l’elaboració de la documentació de l’obra executada, aportant els resultats del control efectuat..”

Funcions que consten encara més concretades, si cal, a l‘article 7 del Codi Tècnic de l’Edificació aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març al contingut in extens del qual ens remetem, sense perjudici de destacar la rellevància del ressenyat en el seu apartat 7.3 quan indica que:

“Durante la construcción, el director de la ejecución de la obra controlará la ejecución de cada unidad de obra verificando su replanteo, los materiales que se utilicen, la correcta ejecución y disposición de los elementos constructivos y de las instalaciones, así como las verificaciones y demás controles a realizar para comprobar su conformidad con lo indicado en el proyecto, la legislación aplicable, las normas de buena práctica constructiva y las instrucciones de la dirección facultativa. En la recepción de la obra ejecutada pueden tenerse en cuenta las certificaciones de conformidad que ostenten los agentes que intervienen, así como las verificaciones que, en su caso, realicen las entidades de control de calidad de la edificación.”

I és que les funcions principals de l’Aparellador com a Director d’Execució de l’obra són la direcció de l’execució i el control d’aquesta en cadascuna de les seves partides per assegurar que aquesta s’ajusta, no només al projecte (i clarament al seu desenvolupament i ulteriors instruccions de la Direcció Facultativa de l’obra emeses durant el curs d’aquesta) sinó també a la legislació aplicables i les normes de la bona pràctica constructiva.

En aquest ordre de coses, la funció de direcció suposa donar instruccions en l’execució material de l’obra pel seu major grau d’ immediatesa que el Director de l’ Obra, atesa la seva major presència durant el seu desenvolupament i sempre sobre aspectes més concrets. Mentre que la funció de control consisteix en una supervisió de l’obra, tant pel que fa als materials aportats com de l’ execució, per constatar el seu grau d’ adequació al projecte i a les instruccions donades pel director d’ obra i per ell mateix, així com a legislació aplicables i les normes de la bona pràctica constructiva.

La deixadesa en el compliment d’aquestes funcions fiscalitzadores en el desenvolupament de l’obra per assegurar que aquestes atenen al previst (projecte i instruccions de la DO) i la normativitzat (Llei, reglament i normes de la bona pràctica constructiva) que comporti una desviació en l’executat sense requerir l’oportuna rectificació, farà al Director d’Execució responsable per aquests defectes constructius. En aquest sentit, s’expressa la jurisprudència, essent exemple d’això la sentència de l’AP de Badajoz, secció 2a, núm. 291/2012, de 6 de setembre (JUR 2012, 318806), quan expressament assenyala que:

«(…) siendo una de las obligaciones legalmente consignadas, del Arquitecto Técnico Dirección de la Ejecución de la obra la de comprobar los materiales a emplear en la obra, la correcta ejecución y disposición de los elementos constructivos, con observancia en todo caso, no sólo de las instrucciones y decisiones del Arquitecto Superior Director de la obra, sino también, de las exigencias de su propia “lex artis”, sin que pueda excusarse en aquéllas para desconocer éstas».

En els mateixos termes els expressa la sentència de l’AP de Còrdova, secció 1a, núm. 157/2007, de 13 d’abril (JUR 2007, 201972) quan indica que:

«Manifiesta el apelante que no tiene responsabilidad alguna en los defectos constatados en los antepechos de la azotea (que achaca al Arquitecto) colocación defectuosa de la pieza de remate del conducto de ventilación (que imputa a la constructora), inexistencia de apertura manual de la puerta del garaje (que manifiesta es responsabilidad del Arquitecto y de la Promotora, de la que por cierto es administrador único) instalación de fontanería y calefacción (que según él será en todo caso incumplimiento contractual entre la Promotora y propietarios) y defectos de solería (cuya responsabilidad la achaca a la Constructora).

Según él no tiene responsabilidad alguna cuando precisamente el Arquitecto Técnico es la pieza clave en la ejecución de toda obra de envergadura, por su cualidad de Director de la ejecución de la obra y entre cuyas funciones establece textualmente el artículo 13 de la LOE que:

“1.º El director de la ejecución de la obra es el agente que, formando parte de la dirección facultativa, asume la función técnica de dirigir la ejecución material de la obra y de controlar cualitativamente la construcción y la calidad de lo edificado”.

Es claro que respecto a todos los defectos detectados existe una responsabilidad del apelante por falta de control, incluso en la instalación de fontanería y calefacción cuyas deficiencias parecen deberse a la inexistencia de la protección exigida para las tuberías empotradas y cuya defectuosa instalación debió apreciar directamente cuando comenzó su instalación».

I és que no podem oblidar que la Llei 12/1986, d’Atribucions Professionals dels Arquitectes Tècnics i Enginyers, determina clarament que el Director de l’Execució de l’obra no és un subordinat de la Direcció d’Obra, sinó que desenvolupa una activitat autònoma i independent com a professional titulat que és. Per tant, tot i que les instruccions vinguin del Projecte o de la Direcció d’ Obra que, en principi és el responsable, si el Director de l’ Execució de l’ obra no compleix amb la lex artis en l’exercici de les seves funcions o quan pels seus coneixements va poder apreciar que les instruccions no eren les correctes i tanmateix no va promoure la seva rectificació, respondrà encara que actués seguint les ordres de la Direcció de l’Obra. En aquest sentit és més que rellevant la sentència de l’AP de La Rioja, secció 1a, núm. 293/2012, de 3 de setembre (JUR 2012, 404231), ha apuntat el següent:

«La doctrina jurisprudencial ha recogido que no puede proteger a los arquitectos técnicos la excusa que frecuentemente se aduce, relativa a que se limitaron a realizar la obra tal y como aparecía planteada por el arquitecto director, porque su actuación y cometido no es meramente automático y de ciega subordinación y permanece o debe permanecer abierto al margen de no realizar lo que no sea correcto.

El arquitecto técnico, como director de la obra y de conformidad con lo que establece el artículo 13 de la Ley de Ordenación de la Edificación tiene encomendadas funciones de control y garantía de la ejecución de la obra, con lo que es posible apreciar su responsabilidad por omisión de dichas funciones, sin que pueda eximírsele del control de aquellas tareas que comprometen la habitabilidad del inmueble, pues su correcta realización es una tarea que forma parte de las funciones que le son propias.

En conclusión, el aparejador debe velar, en términos del artículo 13.2.c) de la Ley de Ordenación de la Edificación por la “ejecución material de la obra comprobando los replanteos, los materiales, la correcta ejecución y disposición de los elementos constructivos y de las instalaciones”».

En aquest punt, és interessant a la cita de la següent de la sentència de l’AP de Santa Cruz de Tenerife (Secció 1a), núm. 106/2012, de 2 de març (JUR 2012, 202043), en la qual, abundant en l’indicat més amunt sobre la capacitació específica i àmbits competencials propis del Director de l’Execució i la seva responsabilitat natural pels fets i defectes produïts en l’obra que està sota supervisió, porta a col·lació una molt rellevant reflexió sobre aquesta responsabilitat en casos de defectes generalitzats en l’àmbit dels acabats, en el qual haurà de respondre necessàriament la Direcció d’Execució en concurrència amb el constructor, enfront dels casos en què el defecte és puntual i, per tant, on la responsabilitat competeix en exclusiva al constructor segons refereix l’últim paràgraf de l’article 17.1 LOE.

«Ha señalado nuestro Tribunal Supremo que el aparejador no está sólo para cumplir las funciones que en su caso le encomiende el arquitecto, sino que las funciones de inspeccionar y ordenar la obra le vienen encomendadas directamente por la Ley, deduciéndose de la normativa vigente que el aparejador no es ayudante del arquitecto sino ayudante técnico de la obra y sirve al arquitecto sólo en cuanto sirve a la obra técnicamente considerada (vid. STS 13 de febrero de 1984). (…)

Por su parte la STS de 5 de octubre de 1990 EDJ1990/9036 señala que “el Aparejador participa en la dirección de obra, como técnico que es debe conocer las normas tecnológicas de la edificación, advertir al Arquitecto de su incumplimiento y vigilar que la realidad constructiva se ajuste a su ‘lex artis’, que en modo alguno le es ajena” señalando la responsabilidad del aparejador “aunque existieran defectos de proyecto y falta a las normas tecnológicas de la edificación que han de conocer arquitecto y aparejador, advirtiendo éste a aquél de su incumplimiento, si tal se produjere”(…).

En definitiva, como viene sosteniendo los técnicos en la materia, “la dirección facultativa, tanto del arquitecto, como director de obra, como del arquitecto técnico, como director de la ejecución, ha de considerarse una dirección conceptual y no como, incorrectamente se interpreta, dedicada a la vigilancia de las actividades. Se ha de tener presente que las órdenes o recomendaciones dimanantes de la dirección facultativa van dirigidas al constructor y, como su propio nombre indica, es un agente conocedor del arte de construir. La dirección facultativa ha de comprobar, no vigilar, que se ejecuten las determinaciones contenidas en proyecto, las complementarias no contenidas en proyecto o aclaratorias de las existentes en él dadas por el arquitecto o arquitecto técnico para el correcto desarrollo de la obra. Por eso, cuando un problema o deficiencia tiene su origen en la ejecución y es generalizado, indica que además de haber un error por parte del constructor lo ha habido por parte de la dirección facultativa, bien de la dirección de obra, de la dirección de la ejecución o de ambas a la vez. Sin embargo, cuando su origen es el mismo y tiene carácter puntual el error proviene del constructor”».