El testament: tot allò que volíem saber sobre els testaments i mai no vam gosar preguntar

En aquest post intentarem respondre de la manera més pràctica i senzilla les típiques preguntes que ens plantegen els nostres clients en aquest matèria.

Necessito un testament?

El tema de la successió, a través del testament, és probablement una de les poques decisions que encara podem prendre de forma lliure i incondicionada en la vida moderna. Perquè amb el testament podem decidir lliurament que passarà amb el nostre patrimoni al moment del nostre traspàs, però no només això. Anem pas a pas.

La gestió del nostre patrimoni al nostre traspàs, a Catalunya, es fa principalment a través de la figura de l’hereu. Tradicionalment, la persona de l’hereu era única, per raons de donar continuïtat al patrimoni rural i evitar la divisió de finques que podrien esdevenir econòmicament inviables si fossin massa petites. Actualment, aquesta realitat està superada i l’hereu és habitualment plural, trobant-nos molt habitualment hereus compartint o repartint l’herència.

La raó de l’hereu -individual o plural- és la de donar una continuïtat lògica al patrimoni personalitzant qui rep l’actiu (el que tenim) i/o el passiu (e que devem) per tal de mantenir la seguretat de la continuïtat del tràfic econòmic i jurídic del sistema. A l’economia ni a la llei li agraden les incerteses. Juntament amb l’hereu que es d’obligada designació per a la validesa del testament, apareixen altres figures que són merament optatives o circumstancials com son:

a) El legatari: el beneficiari d’un bé o dret concret.

b) L’usdefructuari: el beneficiari que rep només un dret de gaudi sobre un bé concret o un percentatge de béns de l’herència.

c) Els legitimaris: els beneficiaris fixats per llei, bàsicament fills i/o pares del testador que a Catalunya els correspon de forma automàtica una quarta part de l’herència, a repartir entre els mateixos.

N’hi ha més personatges, però ara no hi entrarem.

Potser la importància del testament la trobarem per contrastat amb el que succeeix quan no n’hi ha, amb la successió anomenada intestada. Quan no atorguem testament (o quan havent-lo atorgat, aquest fos nul per designació d’hereu o per incapacitat del designat per succeir), la llei determina un mecanisme automàtic de designació d’hereu o hereus per a garantir aquella continuïtat del sistema. Aquests hereus estan prefixats en base a la raó de parentiu amb nosaltres. Es prefereix en primer lloc als fills (per parts iguals), en segon lloc i a manca d’aquells, el cònjuge, a manca d’aquest, els pares i així successivament fins que trobem algú que hagi de succeir. Si no hi ha ningú (sempre parent), aleshores serà la Generalitat que és triada hereva, per tant, el conjunt de la societat catalana a qui reverteix aquell patrimoni.

Com es evident, en la successió intestada, no tenim capacitat de fer cap tria, tot està taxat, per això dèiem al principi que la successió testada (a través de testament) és una de les expressions més clares de la llibertat individual doncs a través del mateix tenim la capacitat de triar. De fet, les primeres constitucions dels països occidentals després de la revolució francesa, precisament situaven el dret a la propietat i a la successió testada com un dels principals drets de l’individu com a expressió de la seva llibertat.

Però què podem triar o decidir en un testament?

Ja hem dit que podem decidir qui volem que sigui el nostre o nostres hereus, però no només això. El millor serà que posem exemples:

a) Podem decidir que l’hereu vingui obligat, per exemple, a lliurar un bé (llegat) a una persona que no hàgim decidit que sigui hereva; o premiar una conducta específica (clàssic llegat de diners a una persona que ens ha cuidat o a una institució per a que tingui cura d’un col·lectiu que volem protegir) o per assegurar-nos que un bé vagi a parar a la persona que millor us donarà (fer que un bé vagi a mans de qui creiem que millor us en farà).

b) Podem demanar als hereus que tinguin cura d’una determinar persona (el que anomenem un mode) d’una determinada manera, per exemple, demanar que no sigui ingressat en un centre o que es destinin determinats esforços i/o diners a la seva cura o formació.

c) Podem llegar un usdefruit a algú d’un bé a una persona, per exemple, un habitatge mentre visqui.

Aquestes són les típiques decisions que podem recollir en un testament, però en podem trobar d’altres també molt importants per la seva transcendència vers a tercers en situacions d’especial vulnerabilitat. Bàsicament, trobem en aquest apartat la designació de tutors respecte a menors i incapacitats que, en vida, hagin estat al nostre càrrec i que al nostre traspàs puguin quedar en situació de desprotecció. Evidentment, com en el cas de la successió intestada, la llei preveu que succeeix si no decidim res, però a través del testament podem garantir-nos que la seva situació sigui resolta de forma immediata i d’acord amb els nostres desitjos, designant les persones creiem que millor respondran a les seves necessitats en la nostra absència.

I és que, al marge de la nostra capacitat de decidir, l’atorgament del testament té un avantatge afegit a la successió intestada (i a la designació de tutors pel jutge) i aquesta és la seva automaticitat. A la lectura del testament quedaran automàticament desplegats els efectes jurídics de la successió, mentre que els mecanismes legals de designació pel cas de manca de testament són moltíssim més lents i, tot sigui dit, cars, sempre en perjudici del patrimoni hereditari, dels beneficiaris de l’herència i dels menors i discapacitats a càrrec nostre.

Unes reflexions per acabar

En successius posts desenvoluparem altres qüestions també molt interessants sobre matèria successòria, però no volem tancar aquest sense dues breus reflexions:

a) Quan hem de fer testament i quants cops l’haig de fer: Des del mateix moment en que tinguem un petit patrimoni (un bé o un deute) o un vincle amb algú (un cònjuge, un fill o algú al nostre càrrec) és la nostra responsabilitat el preveure que passarà si no hi som. Però no només això, el testament és un fet tant dinàmic com ho és la pròpia vida: cal fer testament i canviar-lo tants cops com les nostres responsabilitats ho demanin al llarg de la nostra vida. El testament s’ha d’adaptar a la realitat que ens envolta tants cops com calgui.

b) Com s’ha de fer el testament: Tot i que la llei admet el testament en document manuscrit i privat (testament hològraf), el més garantista i segur és el testament davant de notari. El notari recollirà les nostra darrera voluntat en un document que ell custodiarà fins que el mateix sigui necessari. Això obstant, atès que un testament no és un document tipus, sinó que és un vestit a mida, doncs hi juguen moltes altres consideracions com les fiscals (en les que aquí tampoc entrarem) és més que recomanable parlar abans amb l’advocat de confiança per a que ens ajudi a trobar la millor fórmula per a resoldre la successió i facilitar així al notari un guió exacte d’allò que ens cal que reculli en el testament que haurà de custodiar.